Un llegut a Montuïri i una munta en vai que n'es portLa meva sort i el meu deliri sempre ha estat tenir-te a propSobre dosi de wasabi, pica i plores de riure tambéJa sé que hem de fer-no mir calendaris quan me'l mires i tot va béSónic aquesta cara, mos queda temps encaraM'he perdut qualque capítol o m'acosta a seguir l'argumentI sabe que nom aquesta gent, sudokus sense subtítolsPerò l'estona que hem passat junts avui m'ha fet sentir viuJa saps que de vegades me'n vull ois que ploren i boca que riuUn dia d'estiu, cònec aquesta caraMos queda temps encaraCònec aquesta caraMos queda temps encaraCònec aquesta caraMos queda temps encara
