Soc el fill d'un home senzill que dormia a coloms amb la mà,
titular d'un càrrec de pes a casa de gent benestant.
Capità del silenci quan taca la mesura perfecta i la puntualitat.
Escriva de paraules senzilles els mots encreuats.
Quarts de sis ja som a la platja i sembla que tot preparat.
Els senyors, el vestit vermell i els núvols que venen de franc.
Un pintor de silenci tranquil parla del vell somriure que avui té la llum
i la cèlia que espera pacient com ho fa de costum.
21 botons cordats, un dimarts de primavera.
A l'arriba d'ultramar, on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un juglar que aquí on em veieu jo sóc el senyor
que aguanta el paraigua mentre balleu.
Vaig pensant les coses que penso quan no tinc res més per pensar.
I ella riu i ell fa aquell posat de tio seriós i elegant.
Gira el vent, el terra se'ns mou i la cèlia que es prema el barret contra el cap.
Com pot ser que el barret se'ns mou?


Qui atura una idea que avui l'ha donat per volar?
21 botons cordats, un dimarts de primavera.
A l'arriba d'ultramar, on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un juglar que aquí on em veieu jo sóc el senyor
que aguanta el paraigua mentre balleu.
21 botons cordats, un dimarts de primavera.
A l'arriba d'ultramar, on no paren les sirenes.
Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres celles.
Benvinguts al cel més alt, que han vist mai les nostres celles.
Canto peces d'un juglar que aquí on em veieu jo sóc el senyor que aguanta el paraigua mentre balleu.
Mentre balleu.
Mentre balleu.
Mentre balleu.