Aire, sol i gent, a quarts de set, la mar, la lluna,
mare de Déu del món, a cam obert la vall és mudar.
I no tinc por de perdre a mi, tinc por de perdre el fil.
Tot l'univers més llarg, juliol més llarg.
La franquia.
La fresca d'orets d'obaga em diu, ja no hi ha excusa.
I trenco marge amunt el Guitarriu on creix la tosa.
I no tinc por de perdre a mi, tinc por de perdre el fil.
Tot l'univers més llarg, juliol més llarg.
La floresta es priva, el sol que em plou, la plana amansa.
L'arrel, l'aigua que triva, el joc de nus, la nit que va.
L'arrel, l'aigua que triva, el joc de nus, la nit que va.
M'endinso el corrent sec de l'estiu, la ment em muda.
I baixo pel rucant obitatiu, m'atrau l'altura.
I no tinc por.
I no tinc por.
a perdre a mi
tinc por
de perdre el fil
tot
l'univers
més llarg
i un niu
més llarg
vespreja
el sota bosc
el clot ombriu
no hi ha fractura
i sé
que m'has creuat
però fer l'ull
viu i tot
se't jurar
i no
tinc por de perdre
a mi
ni por de
perdre el fil
tot
l'univers
més llarg
i un niu
més llarg
i un niu
més llarg
i un niu
la foresta
es priva
el sud
enplou
la plana
avança
l'arrel
l'aigua
que t'hi
el joc
que anus
la nit
avança
i la nit
avança
i la nit

i la nit

l'arrel
la nit





l'arrel
l'arrel
l'arrel
l'arrel
La, la, la, la, la, la, la, la, la.
Tot l'univers és la llum.