A ritme em volta, les llums se'm tornen fosques,
t'escric a les parets, m'allunyo de les coses.
La vida és fora, la lluna és fosca i nova,
sota els meus peus fa fred, no hi ha flors, només ombres.
Sé que te'n vas, que no estàs sola,
sé que no et queda res per mi,
m'és ben igual si no em perdones, s'ha acabat el joc.
I el que he perdut sóc jo, és tan fàcil, avui tot s'encargola.
No vull estar vençut, ni cansat, ni decebut.
La meva història em sembla l'al·leguna al trauma.
Només miralls trencats, només imatges tortes.
La nit s'acaba i al pic del dia em sento fons d'un por.
El cor desert, el sol encega,
però tot i així jo em veig aquí, tot sol, tan sol,
com un ocell que va buscant el vent.
El cor desert, el sol encega, però tot i així jo em veig aquí, tot sol, tan sol,
com un ocell que va buscant el vent.
El cor desert, el sol encega, però tot i així jo em veig aquí, tot sol, tan sol, tan sol,
com un ocell que va buscant el vent.
El cor desert, el sol encega, però tot i així jo em veig aquí, tot sol, tan sol, tan sol,
com un ocell que va buscant el vent.
La nit s'acaba i un altre dia em sento fons d'un por.
La nit s'acaba i el cor desert, el sol encega, però tot i així jo em veig aquí, tot sol, tan sol, tan sol,



Tant sol com un ocell que va darrere el vent, s'acabarà la nit, algun dia sí, s'acabarà la nit i no tindré, no, no mai.
M'ha de ser, m'ha de ser, no tindré, m'ha de ser, no, no, no.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.