La història va canviar-li el món
Va perdre-ho tot, la partida i la vida
Cada ciutat li esmicolava el cor
Només el far del sud ella es mira
Segueix la flama fins que res no es mou
I empenya el sol tan bruna, tan forta i prohibida
I es descorda la brusa al seu cor
Un somriure viu
Et donaria amor si poguessis tornar-me
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Et donaria tot si et pogués estimar
Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol
Però cada cop amb un plor la perdia
La llum s'apaga quan la sort es pon
I el seu record s'estima en ciutats adormides
I s'unia fins l'alba al seu faraó

Sense vida, trist
Et donaria amor si poguessis tornar-me'l tu
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me'l
Et donaria tot si et pogués estimar
Tremolant, a poc a poc surt del cine,
sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú cartell, arriba a casa i l'espina.
L'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,
i al seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida,
s'enfonsa en les ombres, al seu cos un somriure viu.
Em tornaria a mór si poguessis tornar-me,
em tornaria a mór si poguésser gritar,
em tornaria al món si poguéssis parlar-me,
em tornaria a tot sí et pogués estimar.
Em tornaria a mór.
Em tornaria al món
I si em poguessis mirar, et donaria amor.
I si volguessis quedar-te amb mi, et donaria tot.
I si em poguessis estimar, et donaria amor.
Et donaria tot.
I si em poguessis quedar, et donaria amor.
Et donaria tot si em poguessis estimar.